Hi ha moments a la vida que mai no s'obliden. Moments en què gairebé tothom recorda exactament on era quan es va assabentar de la notícia. El 24 de març del 2016 va ser un d'aquells dies.
En Johan feia temps que estava malalt, però la seva mort va sorprendre molta gent. Avui es compleixen exactament 10 anys. 10 anys sense crear nous records junts, però amb la seva presència encara present cada dia.
Perquè, com podem tirar endavant sense algú que va tenir un paper tan fonamental a la Fundació Cruyff? Sense la seva energia, les seves idees i la seva visió? Semblava irreal que ja no aparegués a l'oficina. Que es fes el silenci a la taula on una vegada va néixer la idea dels Cruyff Courts. Que mai més aparegués als nostres projectes esportius per a nens i nenes amb discapacitat. Va ser en moments com aquests quan ens vam adonar de debò de com era d'especial.
I, no obstant, va passar una cosa extraordinària. La gent es va aixecar. La gent va seguir endavant. Junts, vam decidir continuar amb el que ell havia començat.
Ara, sovint ens preguntem: què hauria fet en Johan? La seva manera de pensar, la seva senzillesa i la seva convicció ens guien cada dia. Com diu sempre en Jordi: “El futbol era la seva vida, la fundació, el seu cor”. Així és exactament com ens sentim.
En els darrers 10 anys, la Fundació Cruyff ha aconseguit moltíssim. Ens hauria encantat compartir-ho amb ell. Alhora, de vegades sembla que encara vetlla per nosaltres, just quan més el necessitem. Quan hi ha previsió d’una setmana sencera de pluja per a un Open Day i, just quan els nens entren a les instal·lacions, surt el sol.
Estimat Johan, cada dia escoltem històries de la gent sobre el que vas significar per a ells. Tant si eren directius com becaris, tothom rebia la teva atenció.
Junts, amb la teva família, els nostres ambaixadors, voluntaris i partners, seguim endavant. Amb la mateixa passió, la mateixa convicció i sempre amb els nens i nenes al centre de tot el que fem.
Continuem el que tu vas començar.